top of page

Je dis, j'écris, je fais des phrases

Souviens-toi!

Bécassine.jfif

Anem ara a fixar-nos en aspectes que ens ajudin a fer i a escriure frases millor i sense faltes!

Les frases han de tenir un subjecte (el protagonista del què passa), un verb (el que passa) i uns complements (què, amb qui o a qui, com, on...) que vagin junts.

 Això vol dir que el verb ha d’anar conjugat en present (és l’únic temps verbal que sabem fins ara). Fins ara, hem estat practicant molt els verbs:

AVOIR= tenir :                  ÊTRE= ser, estar:

J’ai                                      Je suis

tu as                                  Tu es

il/elle a                              Il/elle est

nous avons                      Nous sommes

vous avez                         Vous êtes

ils/elles ont                      Ils/elles sont

Verbs acabats en -ER al seu infinitiu: PARLER, REGARDER, JOUER, HABITER, etcètera.

 

El que tenim aquí escrit és el significat del verb, si volem dir que algú és, està, té, parla, mira... hem de conjugar el verb, això vol dir posar-lo a la forma de conjugació que el subjecte em mana.

Ex. Jo miro l’ordinador

Sabem que “mirar” és REGARDER però no puc escriure “je regarder”, no tindria sentit... perquè vol dir “Jo mirar”. Això passa amb tots els verbs.

Llavors, hem de pensar en com conjuguem el verb i buscar la forma adequada seguint les normes. És important saber el verb de memòria per no haver d’estar tota l’estona buscant en el llibre o en els apunts.

              Ex. Jo miro l’ordinador = Je regarde l’ordinateur

             

Fixem-nos que el verb està escrit així perquè sabem que per fer el present dels verbs que s’acaben en -ER, traiem aquesta terminació i al trosset que em queda de verb li afegeixo la terminació adequada:

Béca.jfif

Je          -e            Nous        -ons

tu         -es           Vous        - ez

Il/elle   -e             Ils/ elles  - ent

Un cop tenim el subjecte i el verb clars, anem a completar la frase amb coses que sabem dir. I hem de fixar-nos en fer els acords adequats, això vol dir que si en francès una paraula és femenina, l’article i els adjectius que l’acompanyin han de posar-se en femení...

Masculin singulier

Una paraula en masculí

ex. Un ami

Féminin singulier

Se li afegeix una  -e

ex. Une amie

Masculin pluriel

+ s (atenció! hi ha paraules que canvien)

Ex Des amis

Féminin pluriel

+ es 

Ex Des amies

Masculin singulier

Una paraula acaba en -e

ex. Un artiste

Féminin singulier

          =

ex. Une artiste

Masculin pluriel

   + s

ex. Des artistes

Féminin pluriel

   + s

ex. Des artistes

Masculin singulier

Una paraula acaba en -ien

ex. Un italien

Féminin singulier

    + -ne

ex. Une italienne

Masculin pluriel

   + s

ex. Des italiens

Féminin pluriel

   + nes

ex. Des italiennes

Masculin singulier

Una paraula acaba en -if

ex. Un sportif

Masculin singulier

Una paraula acaba en -eur

ex. Un chanteur

      Un acteur

Pratique!

Féminin singulier

   - ive

ex. Une sportive

Masculin pluriel

     + s

ex. Des sportifs

Féminin pluriel

     + ves

ex. Des sportives

Féminin singulier

   - euse   - trice

ex. Une chanteuse

      Une actrice

Masculin pluriel

       + s

ex. Des chanteurs

      Des acteurs

Féminin pluriel

   - euses   - trices

ex. Des chanteuses

      Des actrices

Bécassine est un personnage de Bd très ancien, en 1905 son créateur Joseph Pinchon dessine Bécassine pour la première fois. Elle est bretonne.

Crepe_bécassine.jpg
bottom of page